Introducció
Al llarg d’aquesta ruta trobarem diferents exemplars de cirerer salvatge. Els podreu distingir fàcilment dels altres arbres per les estries horitzontals dels seus troncs. A diferència dels cirerers cultivats, amb cireres dolces i gustoses, els cirerers salvatges produeixen unes cireres més petites i aspres.
El cirerer resisteix molt bé el fred i no té necessitat de grans quantitats d’aigua, encara que no li agraden les sequeres ni tampoc la saturació d’aigua. També resisteixen el vent força bé.
Les cireres són una mica laxants i molt digestives i amb elles es preparen melmelades i també el vi de cireres.
Com a curiositat dir que amb l'escorça dels cirerers vells, molt gruixuda, en altres temps s’utilitzava com a bressol per als nens i també com a ruscos per les abelles.
