Introducció
Una de les fonts més antigues del poble. Abans en deien la font dels Banys, ja que una de les formes més corrents de fer servir la seva aigua per a finalitats medicinals era banyar-s'hi. Després del bonic salt d'aigua que es pot veure sota el pont de la carretera, amb l'ajuda de dues rescloses, es formava una bassa just davant la font, on la gent s'hi banyava l'any 1925. L'ombra dels plàtans i la seva situació arraconada la feien un lloc tranquil i fresc molt freqüentat.
L'aigua que surt de la pica no es porta al torrent, sinó que s'aprofita i va a parar a una altra font situada sota el pont (baixeu a veure-la) amb la finalitat de poder-se rentar de la manera més discreta, ja que una de les virtuts de la font de la Puda és el guariment de les malalties de la pell.
El recobriment blanc-lletós que hi ha sobre les molses i a terra és resultat del precipitat dels minerals d'aquesta aigua sulfurosa. De ben segur que en sentiu l'olor. Abans es deia que es sentia l'olor de la seva aigua des del pont del Pla del Roser, a la carretera.
Actualment ha caigut força en desús anar a beure aigua a la font de la Puda i també rentar-s'hi amb finalitats medicinals, però no fa gaires anys que venia gent amb el tren tan sols amb l'objectiu d'anar a buscar una garrafa d'aigua a la Puda, convençuts d'haver comprovat les seves virtuts guaridores. D'acord amb el que diu un anunci en el programa de festa major de l'any 1927, ho curava tot o gairebé tot.
Els anys cinquanta es va construir la torre de la Puda i el senyor Carmelo Casanovas va fer tot el mur del camí fins a la font dels Enamorats, que abans era un marge amb perill d'esllavissaments.