Ruta del patrimoni monumental

Flag

Nascuda a redós del monestir

Al principi els vilatans vivien dispersos en masos i al voltant de la parròquia de Sant Pol, al barri conegut com el Raval. A mesura que va anar creixent la població, al segle XIII, va ser necessària la construcció d'una vila emmurallada de nova planta, la que actualment coneixem com Vila Vella.

Aquesta passejada ens permet fer aquest salt en el temps i imaginar aquest passat tot resseguint els diferents punts d'interès patrimonial proposats.

Sortim del sector del monestir i el palau de l'Abadia, on es concentra l'oferta cultural, amb visites guiades i exposicions permanents.

A partir d'aquí seguim el passeig per carrers i places porxades disposats a la romana; la primera amb el nom de l'abadessa Emma: "El monestir de Sant Joan de les Abadesses fou una fundació personal del comte Guifre el Pelós, que el 885 creà el nou cenobi per a una comunitat de monges benedictines, de la qual havia de ser abadessa la seva filla Emma, tot just nada". La font de la plaça s'ha dedicat al compositor santjoaní Jaume Nunó i Roca (1824-1908), emigrat a Cuba i autor de la música de l'himne nacional mexicà.

Dins la Vila Vella, passarem per carrers i portals que antigament tenien les seves funcions diferenciades entre vianants i carros per, en un moment donat, acostar-nos a les restes de les muralles que protegien la vila i gaudir de les vistes a ponent de la plana, avui hortícola, del Ter.

Ens queda anar girant, sense pressa, per carrerons estrets i de bonics colors, direcció el portal de la casa on va estiuejar el poeta Joan Maragall i, a partir d'aquí, dirigir-nos cap al pont Nou. 

Ja a l'altra banda del Ter, gaudim d'una bonica perspectiva de les hortes. Tornem, però, creuant pel veritable camí de la vall, pel pont Vell. Direcció el monestir i la Vila Vella, passarem primer pel barri del Raval tot envoltant l'església de Sant Pol. L'església es troba al costat de la plaça Anselm Clavé, urbanitzada cap al 1920 per Jeroni Martorell. Amb l'expansió de la vila i amb la instal·lació de petites manufactures menestrals, constituïren la primera industrialització orientada al sector tèxtil. Sobretot, els canvis que s'esdevingueren amb la industrialització de la dècada del 1950, van donar un nou impuls a la vila, que fou encertadament renovada i urbanitzada i constituí, alhora pel prestigi històric i per la riquesa monumental, una de les fites notables de la ruta del romànic pirinenc.