Introducció
Ens trobem al voltant de la cota 1.500 m. És la zona de transició entre l’estatge montà del bosc caducifoli i de pi roig, amb l’estatge subalpí de bosc de pi negre. És aquí on pot aparèixer el faig i també l’avet. Aquest bosc anomenat de la fageda està esquitxat d’avets, difícils de trobar a cotes inferiors del municipi.
Segons anem baixant per la pista, el pi negre desapareix i ocupa el seu lloc el pi roig i altres arbres caducifolis com els bedolls d’escorça blanca. Puntualment gatsaules, trèmols i moixeres, i, no hi podien faltar!, els avellaners.
Amb l’oli d’avet, que fins no fa massa es trobava a les farmàcies, es feia un cataplasma barrejat amb cera líquida calenta que es feia servir per a la tos crònica, dolors reumàtics i lumbàlgia i també per facilitar la supuració dels furóncols. Els brots joves i tendres s’afegeixen a l’amanida pel gust de llimona; també per aromatitzar els plats de peix.