Introducció
Som al molí vell o de la Salgueda. Uns metres més amunt podeu trobar el salt. És un molí fariner, associat als masos propers. L'existència de molins a les ribes dels principals rius del Vidranès és coneguda des de la baixa edat mitjana. Des dels seus inicis sempre havien estat, com arreu, de titularitat senyorial.
Dins l'arcada de la caseta o carcau, veurem les parets amb una crosta calcària i un forat a la part superior del darrera. Entenem que per aquí sortia l'aigua del molí que retornava al riu. A la part superior no hem trobat la bassa, però el desnivell necessari per fer anar les moles en aquest cas és clar que ja el teníem de manera natural, en forma de salt, només desviant l'aigua del riu.
El salt del Ges, amb 20 metres d'alçada és el més alt del riu. Sota la protecció calcària en forma de barret, hi creixen falgueres com l'herba capil·lera. Al bell mig de la llera trobem sargues, un salze arbustiu de fulla prima i llarga. Bet aquí, potser el nom de la Salgueda. A la banda dreta una bonica blada (Acer opalus), avellaners i oms de fulla gran o omes.