Introducció
En aquests costers de llevant de la serra de Bellmunt-Almenara el color bru-rogenc del sol ens indica la presència de gresos, llims i argiles. Les clapes més grises són calcàries i margues.
Aquests terrenys amb pendent, més difícils d'accedir i de mecanitzar, són els primers que s'han abandonat. Aqui els erms superen els conreus, al contrari del que passa als plans centrals d'aquesta mateixa serra. Els erms s'alternen amb clapes d'alzinars, garrigues i brolles de romaní amb llistonars i timonedes als llocs més eixuts i pedregosos.
És un bon mirador per copsar les dues realitats i alhora la influència del canal; una altra realitat que encara ha transformat més el paisatge.
Aquesta serra està declarada d'Especial Protecció per a les Aus i un grup d'aus fàcil de veure són els rapinyaires. La majoria són de grans dimensions (comparats amb els ocellets tipus pardal) i volen al cel obert al llarg de gairebé tot el dia, fet que els fa més fàcils de detectar.
Heu de diferenciar entre els estivals i els residents. A l'estiu veurem l'àliga marcenca: blanca per sota, fent vols lents caçant serps i llangardaixos; el milà negre: fosc i fent vols en cercle o damunt els camps caçant ratolins, granotes, ocellets. ; el petit falcó mostatxut l'hauríem de veure aturat dalt la branca d'un ametller o alzina aïllada, talaia d'on caça petits ocells o insectes; el bonic esparver cendrós que fa el niu enmig els camps d'ordi i vola arran.
Residents tot l'any trobareu el milà reial (foto 1), el xoriguer (foto 2), l'aligot (foto 3) o el mussol comú, aturat damunt una fita del terreny.
Per últim podem veure rapinyaires en fase de dispersió o, que estan de pas caçant i marxen, com: l’àliga cuabarrada, l’àliga daurada, l’arpella o algun voltor.
