Introducció
Fixeu-vos en els grans exemplars de roure que hi ha vora el camí. Un és mort i la seva fusta plena de forats.
La fusta morta als boscos és una font de biodiversitat, ja que molts insectes hi ponguen els ous i les seves larves s'alimenten d'aquesta fusta. Alhora els picots garsers (foto) hi van a menjar aquestes larves (sovint d'escarabats). També en aquesta fusta morta, encara dempeus, els picots i fan el niu. Podreu veure els forats d'entrada.
Hem sentit el picot garser però també els picots verds. Un altre ocell que hem anat sentit és el cucut, fàcil d'identificar pel seu cant. Sabíeu que és un ocell paràsit, que pon els ous en nius d'altres ocells perquè els pares "adoptius" alimentin els seus pollets?. Quan els pollets del cucut surten de l'ou, el primer que fan és llençar fora del niu els altres ous que hi puguin haver.
Pels voltants trobem pi roig substituint les pinasses del començament de la ruta, amb el problema que és més sensible a la processionària.
El camí és ple de maduixeres.