Introducció
Tot i que la vegetació que toca són les rouredes, avui substituïdes per pinedes, trobem bosquets de caducifolis centroeuropeus aïllats a les obagues més frescals. Són comunitats glacials relictes o residuals. Ens referim a les fagedes. Segur que ja heu anat veient algun faig o petit grupet però aquest bosc de Castellet, amb la fageda de Castellet, contitueix la corona de la vall, juntament amb la roureda d'Aulàs. Com a la roureda, el boix és l'arbust acompanyant, cosa normal quan es tracta d'una fageda tan meridional, és a dir, en el límit sud de la seva distribució potencial.
Sempre queda a la nostra esquerra, a l'obaga de la serra que baixa a Sapeira. Nosaltres passem pel marge i ensopeguem, a més d'amb algun bonic faig, amb altres arbres, com els trèmols i els avellaners. Pel camí, rebrots de roures i corners.
A la primavera, just quan surten les primeres fulles dels faigs, és fàcil de trobar, sota la fageda, un seguit de boniques i senzilles plantes de flor que aprofiten la nuesa del sotabosc per florir ràpidament abans que la coberta del fullam redueixi dràsticament l'entrada de llum.