Introducció
En aquest punt, trobem garrofers de més de 2 m de diàmetre, possiblement arbres centenaris encara en plena producció.
El garrofer (Ceratonia siliqua) és un arbre d’aspecte tortuós molt ben adaptat a aquests terrenys pedregosos i de llargues èpoques de sequera. Del seu fruit, la garrofa, una baina dolça i agradable de rossegar, que es cull a principis de tardor, quan està ben negra, se’n fa aliment per al bestiar i farines alimentàries, però la part més valuosa és la llavor, el garrofí, de la qual s’extreu una goma d’alta qualitat com a espessidor i estabilitzant alimentari.
A l’altra banda del camí, tenim olivers joves, un cultiu que a poc a poc va guanyant terreny, i una mica més endavant trobareu altres cultius, aquest cop de fulla caduca, una característica que fa el paisatge molt més estacional, amb avellaners a l’esquerra i vinya a la dreta del camí, els màxims representants dels conreus de la zona.