Introducció
El més ben conservat de tota la Séquia dels Molins. A la façana s'hi observen tres escuts, símbols de l'arquebisbe Ènnec de Vallterra, qui va fer construir o reparar el molí a finals del segle XIV.
El 1831 encara funcionava com a molí fariner. Després de la desamortització de Madoz, l'any 1855, se subhasta i passa a ser propietat particular. Produïa farina, però a finals del segle XIX es transforma i amplia, afegint una mola d'oli, moguda per unes mules en lloc d'usar la força de l'aigua, per tal de moldre olives i, més tard, sofre.
L'edifici presenta dos pisos: en l'inferior hi havia la sala de les moles i al pis superior l'habitatge del moliner i la seva família.
A la porta d'entrada d'aquest pis superior hi havia els corrals dels porcs, segurament de força antiguitat, ja que la cria de porcs per part dels moliners és esmentada en nombrosos documents del molí.
Cal advertir que aquest molí es troba en una finca de propietat privada i no està obert al públic.
Font: La Ruta de l'Aigua. Rutes de Constantí, nº1. Ajt de Constantí.