Introducció
També conegut amb els noms de Molí d'Escala Dei i Molí de Rodolat. Al 1412 hi ha notícia de quelcom relacionat amb la producció de paper en terres de Centcelles; en aquesta data fou cedit a Antoni Codina un molí on s'esfilagarsen i molen draps. Durant tres-cents anys es documenta la presència de diversos moliners que hi resideixen amb les seves famílies i tiren endavant l'explotació del molí.
Al segle XVII és conegut com a Molí de Rodolat, en referència a Jaume Rodolat, qui consta com a moliner el 1694. Sembla que va voler potenciar la producció del molí portant Jaume Font, un paperer de Capellades. Llavors, aquesta població de l'Anoia era capdavantera en la indústria paperera, fet que subratlla la importància del molí.
Al segle XVIII passa a mans de la Cartoixa d'Escala Dei, que reivindica els drets sobre la séquia. L'escut del monestir cartoixà i la inscripció de l'any 1732 encara són a l'arc de la porta principal, tot i que probablement era una possessió cartoixana abans de 1725.
Al segle XIX, amb la desamortització de Madoz, passa a mans municipals i segueix funcionant com a molí paperer, encara que a principis del XX s'abandona.
Tot i el seu estat de ruïna, es poden observar les finestres de la sala superior on s'assecava el paper. Al primer pis queden restes d'un forn de pa i part de la cuina, mentre que del segon pis, on s'ubicaven segurament les dependències del moliner i la seva família, no en queda res. Al costat de la séquia resten els orificis de la maquinària que feia moure les moles.
Acosteu-vos a la part del darrere per veure el pas i el petit salt de la séquia. Quan la pista creua la séquia, si mireu a sota, s'endevina el que podria ser un petit pont d'època romana. (foto Antonio López)
Font: La Ruta de l'Aigua. Rutes de Constantí, nº1. Ajt de Constantí.
