Introducció
L’olivera (Olea europaea) és un arbre emblemàtic del paisatge mediterrani i un cultiu de gran transcendència a casa nostra. Té els seus orígens a l’Orient Mitjà i es va estendre per tota la conca mediterrània amb fenicis, grecs i romans, que van contribuir a difondre’n el conreu i l’ús. Des de temps antics ha estat un recurs fonamental: la seva fusta, dura i resistent, s’aprofitava per fabricar eines i estris, mentre que els seus fruits, les olives, eren utilitzats per a l’alimentació i, sobretot, per obtenir-ne oli, producte essencial en la dieta i la cultura.
Aquest conreu, adaptat al clima sec i als sòls pedregosos, ha modelat el territori amb les seves característiques feixes i marges. Una curiositat de l’olivera és la seva longevitat: pot viure centenars, fins i tot milers d’anys, i continuar produint olives. Encara avui, és símbol de tradició, arrelament i identitat, i un dels pilars de l’agricultura mediterrània.