Introducció
La Muntanya de Montserrat, amaga en el seu interior un món subterrani quasi desconegut. Una variada gamma de torrenteres, avencs i coves foraden l'aparentment compacte massís conglomeràtic de Montserrat.
Entre elles destaca la Cova del Salnitre, coneguda arreu tant per ser la que millor resumeix la història de l'espeleologia catalana, com per la seva espectacularitat que fascinà i inspirà al llarg dels anys artistes com Santiago Rossinyol, Ramon Cases, mossèn Cinto Verdaguer i, segons diu la tradició, Antoni Gaudí. Es tracta d'una cavitat subterrània natural de 530 metres de recorregut, plens d'estalactites i estalagmites i capricioses formes geològiques, cosa que la situa com la segona del Principat en importància topogràfica. El desnivell interior és d'uns vint metres, i la temperatura, de 14 ºC.
Es van crear per l'erosió de tipus càrstic (meteorització química), la que és produïda per l'acció de l'aigua de la pluja sobre el conglomerat i el material calcari durant milers d'anys. Això, sumat a les esquerdes generades pels moviments sísmics i orogènics que va patir aquesta part del territori.
Són riques en minerals fosfatats i antigament hi va haver explotacions de salnitre. El salnitre es forma a partir de la lixiviació per aigua meteòrica, d’acumulacions d’excrements de ratpenats. Aquest mineral, anomenat també nitre, és utilitzat per a l’obtenció del nitrat potàssic, àcid nítric i àcid sulfúric. Té una gran importància com a adob mineral.