Einleitung
Hem arribat a les ruïnes del casalot de Corto Pio, documentat des del segle XVIII. Cap a principis del segle XIX va passar a formar part de l’heretat de Can Còdol, ara ja abandonada des de fa molts anys. A l’interior conserva un forn de pa amb volta de maó relativament ben conservat que forma un petit cos adossat que sobresurt de la façana.
Actualment, el que millor es conserva de l’indret és la seva barraca de vinya de pedra seca, de planta circular i llinda plana. Pot estranyar l’existència d’una barraca just al costat d’una casa, quan precisament aquestes tenien la principal funció de servir d’aixopluc o lloc de pernoctació quan la vinya era lluny de la vivenda habitual del pagès. L’explicació és que la barraca és de construcció molt posterior a la del casalot, ja més enllà de quan aquest ja estava abandonat i no oferia les condicions i un sostre segur. Fins i tot es creu molt versemblantment que les pedres amb les que va ser aixecada són extretes d’entre les ruïnes del propi casalot. Si hi entrem veurem un cocó arran de terra, petita cavitat feta sempre en la banda més humida de la barraca per conservar-hi el càntir d’aigua més fresca.
A prop de la barraca, mig oculta entre la vegetació encara es poden veure les restes d’un cup o tina.