Einleitung
Com dèiem, aquests terrenys pertanyen a la depressió central Catalana, on hi havia hagut el mar interior fa 55 milions d'anys. El fons del mar anava omplint-se de materials fins (sediments) que aportaven els rius. La pressió del gruix de materials els transformava amb roques. Quan el mar es retirà fa 35 milions d'anys aquests terrenys van quedar al descobert i les roques sedimentàries exposades a la descomposició. L'evaporació també va deixar espais amb sals i guixos.
Les roques sedimentàries que trobem aquí són gresos i calcàries toves, de fàcil erosió. Això permetia extreure i tallar blocs ben escairats per fer els murs de pedra i cabanes que anem veient. Òbviament, també les pedres de cases i Castells.
En aquests sols tan eixuts trobem petites clapes de timó: timonedes. Un hàbitat molt important pels ocells dels secans. És on els sisons fan la dansa nupcial; els torlits fan el niu a terra; les abelles trobem flors per fer la mel...
Entre les alzines hem sentit un cucut. No confondre amb la puput. El cucut també ve a l'estiu i pon els ous a nius d'altres ocells perquè li facin la criança (és un ocell paràsit). Quan surt el pollet, al ser més gran, fa fora els altres pollets del niu i es queda sol. Els pares adoptius, sense entendre res, el seguiran alimentant .