Einleitung
L’any 860 apareix una església edificada a la Vall Anglensis, que podria fer referència a aquesta església. El nom donat per Carlemany a la vall que vol dir Vall dels Àngels, i segons la tradició, sembla que és l’origen del topònim que ha acabat donant el nom al poble d’Anglès.
Continua la rondalla de Sant Pere Sestronques:
“Decidits a continuar el camí, Sant Amanç i Santa Bàrbara començaren a enfilar la muntanya, però a la primera de canvi Sant Amanç mostrà grans dosis de cansament i dolor a la carcanada. Per això decidí fer una aturada en el camí, concretament en un petit pujol on bastí una petita cabana. Aquesta, acabaria donant recés espiritual als masos de la contrada fins que aquests varen contribuir amb mans i sous a la construcció de la nova església parroquial de Sant Amanç.
Santa Bàrbara, sense defallir per l'abandonament dels seus companys, continuà pel costerut camí. Tal va ser la seva tenacitat que no va parar fins a arribar damunt de la carena on, admirada de la magnífica vista que s'hi contemplava, decidí bastir un petit refugi de fusta que més tard es reforçaria amb pedra i esdevindria la casa de l'ermità en bastir el nou temple. Allí visqué molts anys i, ara, només ens recordem d'ella quan plou o trona. Així ho diuen les dites: "Quan Santa Bàrbara porta capell, pluja pel clatell"; "Sant Marc, Santa Creu, Santa Bàrbara no ens deixeu".”
Font rondalla: web municipal d’Anglès.