Einleitung
En aquest espai al sector nord els jardins del monestir, la muralla que recorria la zona ha estat substituïda per una franja arbustiva de marfull tallada en topiària per recordar per on passava l’antiga muralla.
D’aquest espai a tocar de la Casa de Cultura, destaquem la presència d’un grup d’exemplars d’om (Ulmus minor), alguns d’ells de fins a 14 metres d’alçada. Les llavors d’aquests exemplars provenen d’un gran om que hi havia en un jardí privat del carrer Orient cantonada passeig Francesc Macià de Barcelona.
De l’om podem dir que la seva fusta és molt resistent a la putrefacció si es manté humida, per la qual cosa va ser molt utilitzada en la construcció naval, mines, pous, i també era la preferida per fer conduccions d’aigua.
La substància viscosa que segrega l’escorça de les branquetes tendres, batuda amb aigua, era considerada com un dels millors remeis per a les cremades.
Les fulles es feien servir com a farratge hivernal per al bestiar en èpoques d’escassetat.