Einleitung
Tenim davant una àmplia zona de plans, abans boscos de ribera. Són els camps de la Creu, prats on es conrea l'herba que servirà d'aliment per al bestiar a l'hivern. De sòls profunds i humits, poden resistir fins a dues dallades anuals, com un camp de farratges, però format per espècies silvestres.
Avui, però, per millorar la productivitat d'aquests conreus, la grana de les espècies s'ha anat millorant, els camps es reguen en cas de sequera, s'adoben amb fems quan són arranats.
Després de la segona dallada a finals d'estiu s'avia el bestiar que baixa dels prats d'alta muntanya, a pasturar el rostoll abans d'estabular-lo per passar l'hivern. Les dallades condicionen la dispersió de les diferents espècies; el reg i l'adobament, el seu desenvolupament. Per això ja no podem dir que siguin gaire naturals.
Entre camps, als marges, encara resten arbres de l'antic bosc: roures, cirerers, freixes, avellaners (els reconeixeu perque tenen molts rebrots que surten del terra) i pollancres. Als camps hi creixen, també, altres tipus de plantes amb flor que atrauen multitud d'insectes, sobretot papallones i, al seu darrere, ocells que se'ls mengen. Tot plegat un ambient amb elevada biodiversitat .
A l'altra banda del riu veiem el mas de Can Falguera i el bac del Puig de Miralles amb retalls de fageda.