Einleitung
Entrem a una petita pineda on domina el pi pinyer (Pinus pinea) que es caracteritza per tenir les llavors comestibles, els pinyons. Es distingeix d'altres espècies de pi, per l'escorça de plaques molt gruixuda i vermelloses, capçada en forma de para-sol i la pinya grossa de forma ovoide.
L'acompanya el pi blanc (Pinus halepensis). Aquest té les branques i l'escorça grisenques, d'aquí li ve el nom de "pi blanc" i les pinyes petites. També podem veure altres espècies entre les que destaca l'alzina (Quercus ilex), l'arbre més representatiu del mediterrani, caracteritzat per tenir fulles persistents, verd fosc amb el revés grisenc. Les fulles basals i les dels arbres joves tenen el marge dentat amb punxes per evitar els herbívors. El seu fruit, l'aglà és l'aliment per molts animals.