Einleitung
Anem baixant i entrem al petit bocí de Garraf negre de l'itinerari. Podeu veure els esquistos per terra i pels talussos. (més foscos o més clars segons els components). Formen part dels materials paleozoics, més primitius que no pas el vermell i el blanc que veiem per sobre.
El paisatge és dominat per arbustos de port mig-alt esquitxats de pins, algun roure o alguna alzina. Aquest és el resultat de com evoluciona la vegetació després d'una gran pertorbació com pot ser un incendi o l'abandonament de camps de conreu.
Trobem llentiscle, com el de l'alzinar d'abans, (baixant del castell); bruc arbori, arboç i càdec, com a la zona on veiem els cingles vermells (punt anterior); trobem també el garric i l'aladern: el garric és aquest arbust de fulles punxegudes que recorden a una petita alzina i que també fa aglans.
Veiem com els pins que es van plantar per reforestar el terreny es van escampant entre aquests arbusts. A la vora del camí, trobem arbusts de port petit amb una floració molt bonica: les estepes. Aquí, en concret, una estepa de terreny àcid: l'estepa borrera. (foto) Aquestes plantes són especialistes en aprofitar els incendis per escampar les seves llavors.