Camí de la Sentiu al Castell i font del Ferro

Flag

El camí vell cap a Eramprunyà.

Sortim del Parc del Mil·lenni, sota el turonet del Calamot i just passar per sobre l'Auditori Marc Grau, travessem la carretera un parell de vegades. Som al Pla de Querat, per un camí planer envoltat d'una pineda de pi blanc amb càrritxs i garrofers esparsos.

Passem pel davant de l'àrea de lleure de La Sentiu (per on tornarem més tard). Passem la carretera i prenem un carrer de la urbanització per seguir-lo fins al final on comença una pista de terra direcció Can Dardena, fins a trobar una cadena que barra el pas als vehicles. (Veieu Consells Traçat)
Una mica més endavant arribem a la bassa i el roure singular catalogat de Can Dardena, i és en aquest punt on la pista fa un giravolt d'esquerres, que nosaltres prenem un caminet a la nostra dreta que marxa proper a la llera del torrent amunt.

Transitem per sota un alzinar espigat ple d'arítjol fins a arribar a les ruïnes de Can Flocant, aquí seguirem a l'esquerra pel PR (blanc/groc), passarem per una antiga rajoleria rural i un pont, ja som al camí de la Sentiu al Castell.
Anem guanyant alçada envoltats de densos arbusts: llentiscles, garrics, aladerns, arboços,  i joves roures i alzines que van recuperant el seu espai als racons més humits.

El camí vermell és ple de rocs, graons de pedra natural, de murets al marge i vestigis de temps passats. Amb l'alçada milloren les vistes de la serra de Can Perers i les Agulles, contraforts del Massís del Garraf. Després d'una entretinguda pujada arribem a les ruïnes de Can Bassoles on ja podem veure el Castell d'Eramprunyà. Tot seguit, el camí  d'Eramprunyà passa a ser una còmoda pista que ens porta fins al Castell entre grans arboços i clapes de roures. En aquesta pista trobem senyals de GR 92 (blanc/vermell) que ens acompanyaran una estona fins a la Font del Ferro, a sota Bruguers.

Dalt el Castell les vistes damunt la plana del Delta del Llobregat i el Garraf són precioses. La baixada serà una mica tècnica, per un caminet trencat entre els conglomerats vermells de Bruguers, amb vistes dels cingles erosionats de sota l'ermita i passant pel costat de la bonica Roca Foradada, fins a arribar a la Mare de Déu de Bruguers, la Creu de Terme i el gran roure. Bon lloc per reposar una estona i omplir aigua a la font.

Ara poden decidir entre seguir la ruta o bé fer una drecera i anar a buscar el camí que passa per sota el restaurant. Heu de baixar a l'aparcament del restaurant i, en una punta ja veureu el caminet que baixa fins a la pista per on retrobareu la ruta.

Si decidim seguir, travessem la carretera de Begues i farem un tomb pels obacs de Bruguers, sota alzinars carbonejats i espigats, passant pel costat de la font de la Salamandra i la del Ferro, (a l'estiu no ragen). Primer el camí és estret i cobert per l'alzinar, però aviat ens mena a una pista direcció Ca n'Amat que, per no passar pel mas, torna a agafar un corriolet estret i solell entre arboços i brucs arboris fins a trobar el fondo del Fangar i de nou, la pista que ens puja a la carretera de Begues.

Travessem la carretera i la pista, que pasa per sota Can Mas, ens encara als cingles vermells erosionats de sota l'antiga ermita de Bruguers. Creuem l'alzinar de la part alta del torrent de les Comes, (on arriba la drecera de sota el restaurant de Bruguers), i entre pins pinyoners i brucs arboris anirem carenejant per un paisatge cada cop més obert, per una pista en suau baixada cap a les pinedes de pi blanc amb llentiscles i càrritxs de la Sentiu i d'aquí al Parc del Mil·lenni de Gavà pel mateix camí que hem començat.