Einleitung
En aquest punt i al final de la ruta és on podrem gaudir de l'ambient del riu Ripoll. La vegetació de muntanya baixa fins a tocar gairebé l'aigua. Al nostre costat arriben els pins pinyoners i pins blancs, alzines, llentiscles i aladerns, entre d'altres. A la llera, la bardissa d'esbarzer forma grans clapes, impenetrables només per la fauna. Tant ocells com petits mamífers hi troben lloc de refugi, aliment i cria.
A les petites badines de la roca, si la qualitat de l'aigua ho permet, és on podrem trobar els macroinvertebrats que dèiem abans.
Esquitxant la llera, viem arbres de ribera aïllats: pollancres itàlics i nigres, un grup de salzes blancs i alguns gatells. El canyís, però també la temuda canya americana, hi són presents. De la mateixa manera, nogueres i figueres aïllades també esquitxen la llera.
A l'estiu, les figues són l'àpat preferit de l'Oriol. (foto)
És un bonic ocell que només ve a Catalunya a l'estiu per criar i després marxa per passar l'hivern al centre i sud d'Àfrica. El mascle (foto) és de color groc brillant, però, la femella i els joves són més verdosos i es poden confondre amb un picot verd.
Li encanten les cireres i les figues, el podeu veure menjant a primeres o última hora del dia. És molt esquerp i difícil de trobar. El millor és fer silenci, parar l'orella i sentir-lo (Àudio), i un cop localitzat cal esbrinar amb els prismàtics fins a veure'l entre el fullatge. Es mou per la part alta de les capçades. Fa el niu en forma de cistelleta a una enforcadura de branquillons dins la capçada.