Einleitung
Som a sota la Plana dels Bessons. Heu notat l'ambient més obac i frescal, oi? També ho manifesta la vegetació present.
Trobem molt de marfull al sotabosc dels pins, esquitxat ara més d'alzines i algun roure. Veiem cirerers d'arboç i la poc abundant noguerola (foto).
El cirerer d'arboç (Arbutus unedo), fa uns bonics fruits semblant a cireres, abans de Nadal. El nom llatí de l'espècie, unedo, significa "menjar només un", i ja ens recorda la fama que tenen els seus fruits de provocar borratxera i mal de cap, ja que els seus fruits ben madurs contenen certa quantitat d'alcohol.
Destaquem entre les moltes utilitats d'aquest arbust la gran qualitat del carbó produït de les seves arrels, molt apreciat per la forja. El cirerer d'arboç, també conegut com a arboç o arbocer, té molta facilitat per rebrotar després dels incendis o tales.
La noguerola (Pistacia terebinthus)(foto) pot fer fins a 5 m d'alçada, de fulles compostes, caduques i de bonics colors a la tardor. Les branquetes fines vermelles si les trenqueu, notareu una agradable olor resinosa.
El fruit és una drupa (carnós amb pinyol) de la mida d'un pèsol, agrupat en inflorescències (panícules). No ho confongueu amb una mena de gal·les o tumors que apareixen a la planta (foto) en forma de banya retorçada. Aquests tumors es formen a les fulles per la picada d'un insecte Dins aquesta mena de banya on es desenvolupen noves generacions d'insectes.
De la seva escorça, sagnant-la a l'estiu, s'obté la trementina. Les fulles i les gal·les són astringents i en medicina popular es feien servir macerades amb vi. L'arrel, segons deia Font i Quer, s'emprava a Tarragona per combatre l'ascitis (acumulació de líquids a l'abdomen)
Si, si, com el nom indica, aquesta planta és parenta del pistatxo. (Pistacia vera)