Einleitung
Aquí dalt, en aquest extrem assolellat dels Plans dels Bessons, el terreny és de natura calcària, prim i eixut. Els arbusts són resistents a aquestes condicions i de manera natural es fa la garriga. Una formació vegetal dominada pel garric (Quercus coccifera). Aquesta mena d'alzineta petita amb les fulles punxants.
Trobem també bruc d'hivern, romaní, foixarda i farigola entre d'altres. Però a nosaltres ens agraden aquests exemplars aïllats de càdec (foto).
El càdec (Juniperus oxycedrus) és un arbust amb aspecte d'arbret molt semblant al ginebró. Els dos presenten unes fulles linears força punxegudes d’uns dos centímetres i mig. Es diferencien perquè en les fulles del càdec trobem dues línies blanques en lloc d’una com en el ginebró i perquè els gàlbuls (fruits) madurs del càdec són vermellosos mentre que els del ginebró són de color blau.
Es troba sobretot en terrenys calcaris de terra baixa com en el que ens trobem. Aquesta planta s’utilitza en ebenisteria i com a planta ornamental per construir tanques vegetals.
De la seva fusta també se’n poden extreure olis essencials que es poden utilitzar en cosmètica, en alguns medicaments tradicionals o per a fabricar encens.