Einleitung
És una de les tres grans torres de Viladecans. Es va anomenar també Torre Marcusa, Torre Sança i Torre Burguesa, pels noms dels propietaris més destacats. Els Burguès van ser els amos de la talaia a partir del segle XIII. D’acord amb el sistema feudal, i per encàrrec dels comtes de Barcelona, aquesta família va dominar el poble i el terme com si fos un petit estat de la seva propietat: aquest territori es va anomenar aleshores Quadra Burguesa.
Els matacans i les finestres del tercer pis mostren el caire defensiu d’aquesta fortalesa a l’època medieval. La Torre-roja ha estat objecte de diverses ampliacions i reformes fins a dia d’avui.
L’edifici s’estructura en quatre ales perimetrals que envolten un gran pati central, des d’on s’accedeix a totes les dependències. El pati té porxos amb arcs de mig punt. La Torre-roja deu el nom a la pedra amb què va ser construïda: pedra d’Eramprunyà.
Avui, acull dependències municipals i administratives, com la seu del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) i l’Àrea de Planificació Territorial de l’Ajuntament.