Einleitung
El bosc dominant a la ruta és la pineda de pi blanc. Aquest ocupa el lloc de l'alzinar original, que va ser tallat de mica en mica per afavorir conreus i obtenir-ne llenya i carbó.
A les parts més obagues o frescals notem com alzines i roures van reclamant el seu lloc. Abans, però, el sotabosc passa de ser esclarissant d'arbustos petits a un sotabosc ufanós i alt com aquí. Farigoles i romanins es van substituint per aladerns, arboços, arços blancs, sanguinyols i molts altres.
En aquest ambient, les alzines i roures creixen bé, però els pins joves, si no els hi toca el sol, no tenen res a fer. A més, els pins grans, cada cop més vells i ofegats, acaben morint. Aquest ambient forestal amb arbres morts és adient per a ocells especialistes. El petit raspinell (foto) n'és un dels més petits.
foto. Robert Hendirx