Einleitung
Ens ha cridat l'atenció del reflex platejat de les fulles d'uns arbres a la nostra dreta, a tocar del curs del riu Mogent: es tracta d’àlbers. Els àlbers (Populus alba) són arbres de ribera molt apreciats pel seu creixement ràpid i la seva capacitat d’adaptar-se a terrenys humits. Poden arribar a fer més de vint metres d’alçada i es reconeixen fàcilment pel tronc clar i les fulles que tremolen amb el vent. A més d’oferir ombra i refugi a nombroses espècies d’ocells, la seva fusta és lleugera i s’ha utilitzat tradicionalment per fabricar caixes, llumins i peces de mobiliari.
Una curiositat interessant és que alguns àlbers comparteixen arrels i formen grans colònies clonals. Un dels exemples més famosos és “Pando”, als Estats Units, considerat un dels organismes vius més grans del món. Segons estudis forestals, tots els seus troncs provenen d’una mateixa xarxa subterrània amb milers d’anys d’antiguitat.
Destacar com a curiositat que en aquests boscos, a l’estiu, vénen a criar des del nord d’Àfrica els bonics oriols (foto i àudio), els quals acostumen a fer el niu a dalt d’aquests arbres. Són molt difícils de veure, però el seu cant característic és fàcil d’identificar.
