Einleitung
Font ben coneguda al poble i de ben antic. És una font de vessant, amb la característica de ser rica en ferro, d’aquí el seu nom AiguaRoja, Ho podem contrastar si observem el color groguenc que pren el fons de l’abeurador. Era punt de parada obligat, un lloc per abeurar els animals que feinejaven per aquests entorns o que anaven en ruta pel camí a Rupit. Ara és punt de parada per caminaires, ciclistes i corredors. Té forma d’abeurador, sempre ple, on l’aigua sobrant surt pel sobreeixidor i cau per la paret per seguir el seu curs pendent avall. Ens trobem en un entorn fresc i apartat del camí, podem fer una parada i a la primavera escoltar els oriols cantar. La font va ser restaurada l'any 1995 i l’any 2005 un minaire va fer l’arranjament de la conducció.