Einleitung
Estem al cim de la muntanya de Burriac, a 401 m d'altura. Des d'aquesta talaia privilegiada tenim vistes a gran part de la façana litoral del Maresme i a la part nord del Barcelonès, així com a les serres del Montnegre-Corredor, al Turó de l'Home, al Matagalls i als cingles de Bertí.
Es té constància de l'existència d'aquesta construcció des de l'any 1017, quan la comtessa Ermessenda va entregar-lo al seu fill Ramon Berenguer I.
El 1993, arrel de la intervenció arqueològica, es pogueren establir tres fases constructives: la primera, d'època romana, entre els segles II i I aC, de la qual es trobaren les restes d'una cisterna; la segona fase, durant l'alt medieval, entre els segles XI i XIV, que correspon a gran part del recinte sobirà del castell i part del baluard nord del recinte jussà; i, finalment, la fase baix medieval, a partir del segle XV, que coincideix amb gran part del recinte jussà del castell. Aquestes últimes reformes s'atribueixen a l'època en què el propietari fou Pere Joan Ferrer.
Tot i això, els argentonins senten el castell com a propi i és fàcil trobar-hi gent del poble els caps de setmana. A més, el castell de Burriac serveix de baròmetre improvisat a molts argentonins, ja que com diu la dita: “Núvols a Burriac, pluja aviat”.
Font: Web Ajuntament d'Argentona