Einleitung
Ens anem acostant a la font a tocar del xaragall de l’Espinal i ja podem sentir la frescor i humitat de l’ambient.
Prestarem atenció a les plantes que viuen a la font; en primer lloc i la que crida més l’atenció és la falzia o herba capil·lera, una falguera força comuna que penja en murs amb molta humitat; destaquem també les molses; però volem centrar l’atenció en un altre grup de plantes, els briòfits, de fulles petites i ondulades, en aquest cas es tracta d’una hepàtica, la Pellia enviviifolia. El que fa curioses aquest tipus de plantes, és que ja existien fa 350 milions d’anys i no han evolucionat gaire. Són plantes que no tenen arrels, ni tiges, ni fulles, la qual cosa les fa totalment dependents de l’aigua que està per sobre del sòl.
Per últim dir que el nom de la font el rep dels àlbers que trobem a dins del torrent i podem distingir de la resta d’arbres per la seva escorça i revés de les fulles de color blanc, d’aquí el nom d’àlber.