Einleitung
Estem en un territori molt favorable als usos i costums de la puput.
Potser si parem l'orella podrem sentir el seu cant -"pu-pu-put"- o, amb una mica de sort, trobem alguna ploma blanca i negra tan característica. Però sí anem amb silenci, la podríem clissar fàcilment passejant mentre picoteja tranquil·lament pel terra, prudentment allunyada.
Fa el niu en cavitats i forats de troncs. Quan algú s'hi acosta es posa de cul i llença uns excrements que fan molta pudor per fer fora l'intrús.
Tot i que generalment emigren al novembre cap a Àfrica i tornen al febrer, cada cop es troben més poblacions hivernants. En el últims anys, però, la població de puputs ha disminuït força, per la reducció d'espais agrícoles de secà i, sobretot, per l'abús d'insecticides i pesticides, als que és molt sensible.
Fotografia: Ximo Galarza.