Einleitung
El bosc clarament dominant en aquest vessant, i en pràcticament tota la ruta, és l’alzinar muntanyenc en terreny silici, de clima mediterrani muntanyenc subhumit. Aquesta és la tònica dominant d’aquestes altituds fins que no pugem a les parts altes i més obagues, on hi ha algunes fagedes (com la que tenim una mica més amunt, l’anomenada fageda de la Cortada). Són boscos d’alzines (Quercus ilex) densos i ombrívols, sovint amb el sotabosc dominat pel bruc boal (Erica arborea). I així és en aquest cas: tot i que hi podem trobar altres tipus d’arbusts i plantes, es veu a simple vista que l’espècie que més abunda acompanyant a l’alzina és el bruc boal o arbori, que ressaltarà durant la florida primaveral. L’estrat herbaci és més ric que el de l’alzinar de terra baixa, però en aquest cas, molts vessants han estat intensament netejats presentant un sotabosc pràcticament inexistent.
Un dels bolets propis d'aquest tipus de bosc és la trompeta de la mort. Són en forma de trompeteta i ben negres, d'aquí el seu fúnebre nom. Si n'és l'època, cap a la tardor, podem mirar de trobar-ne a sota les alzines. I és un molt bon comestible!