Can Mata - Cal Gaito

Flag

Les serres de ponent.

Aquesta volta, de més de 5 hores en total, està al límit de les BATERIES dels telèfons. Llegiu els consells al SABER + de la App per tal d’estalviar bateria. També podeu dur una bateria de recanvi o algun sistema de càrrega amb USB.

És un recorregut de fàcil orientació. No agafem caminets ni corriols perdedors. Sempre seguim la pista principal. Només caldrà que verifiqueu la posició a les cruïlles.

Començarem per una carretera local que ens pujarà entre alzinars fins a Can Mata. Creuarem el sot de Cal Sidro amb bonics exemplars de llorers (Laurus nobilis).

Dalt la carena de la Serra Morena o de Can Cuní, les plantacions de pi pinyer s’alternen amb altres de pins pinastres. Les vistes, quan la cada cop més alta vegetació arbustiva ho permet, s’allarguen fins a serres properes direcció llevant (Hostalric), com a ponent. (Campins). Sempre, el Montseny al darrere i la Serralada Litoral amb el massís del Montnegre al davant. Entremig, la plana de la Tordera que marxa cap a la Selva. A sota, la Vall de Gualba i el poble amagat sota un núvol, ara verd, de capçades de pins i plàtans.

Sentim els aligots sobrevolar per sobre nostre i els picots amagats entre suros i pins van obrint aglans. Els arbustos dominants són els arboços, els brucs arboris i els falsos aladerns de fulla estreta.

Baixant, passats els masos de Can Gavardina i Can Mirabó, creuem el Torrent de Can Cambó i pugem una nova serra. És la petita serra de Can Cambó. Novament, pinedes i suredes a les parts altes. A les obagues i proximitats dels torrents, l’alzinar esquitxat de bonics roures agafa el protagonisme. El bosc sembla més humit i favorable als bolets. La seva espessor dóna refugi als senglars.

Arribats a Can Cambó, creuem la carretera per Ca n’Amat. Passat un antic tram de la carretera vella sota l'alineació de plàtans, enllacem amb el Camí Ral que ens tornarà al poble, en lleugera pujada. Anirem per la plana al costat de la riera, ocupada per conreus, pastures i plantacions de plàtans. Les nombroses masies se succeeixen formant bonics mosaics com el de la Barceloneta.

Un últim tram, per un camí frescal sota el bosc a tocar de torrent, ens fa passar pel costat de Can Dragó i les Cases Blanques fins a creuar la Riera de Gualba. Verns, avellaners, algun om i falgueres com el polístic, fan d’aquesta riera d’aigües permanents, un element paisatgístic d’elevat valor natural. Creuant el pont, agafarem el camí del Passeig de la Riera per entrar al poble per Can Blanxó.