Einleitung
En aquests boscos a prop del riu a on ara ens trobem, no és difícil veure a primera hora del matí o última de la tarda alguns dels cèrvids que hi habiten, el cèrvol(foto) i el cabirol.
Aquestes dues espècies, tot i que el cèrvol és el triple de gran que el cabirol, tenen en comú que tenen un parell de peülles a cada peu, i només els mascles desenvolupen banyes. Aquestes banyes són estacionals i una vegada passada l’època de zel, són una nosa i les perden. En el cas del cabirol, al mes de novembre i en el cas dels cérvols de finals de maig fins al març.
Després d’haver caigut, del mateix monyó creix la banya nova recoberta d’un vellut, anomenat corretja. Per dins hi circula la sang, fent créixer la banya a un ritme aproximat d’un cm a la setmana. Quan arriba al seu creixement màxim, la sang recula i la banya es converteix en ós i cau el vellut que la recobria.
Les banyes tenen la funció principal de defensar el territori d’altres mascles en època de zel i normalment no solen fer-se ferides al cos.
Com a curiositat dir que els cabirols tenen el cel a l'estiu (juliol-agost) i la femella guarda l'esperma dins l'ovari fins al novembre, que és quan es fecunda l'òvul per quedar prenyada i parir a l'abril.