Einleitung
Una de les joies de la corona del naturalisme lluçanenc. Un propietari, en Pere Garet, conscienciat en la bona gestió i conservació de la biodiversitat en la seva finca, que, conjuntament i amb el lideratge tècnic del Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis, d’Osona, posen a prova la capacitat de la natura per regenerar-se si se l’ajuda una mica. És el cas del pantà i el torrent del Garet, un projecte de l’anomenada custòdia del territori per a la naturalització d’aquest ja emblemàtic punt d’aigua, així com la recuperació del bosc de ribera que travessa els camps per on pasturen les vedelles i les ovelles, compaginant-hi una activitat agrària, forestal i ramadera sostenible i ecològica.
La riquesa del pantà s’entreveu ràpidament quan veiem el formós cinyell de canyís i boga, plantes aquàtiques ben autòctones, i de la seva fauna destaquen les valuoses nàiades, libèl·lules (foto) i la tenca, com a principal peix. És també un interessant refugi per a algunes espècies d’aus, d’entre les que destaquen l’ànec collverd, la polla d’aigua, el cabusset i el bernat pescaire. Evidentment, també és un ric hàbitat per amfibis de tota mena: granotes, gripaus, salamandra... Malauradament, també hi ha espècies foranes que cal anar controlant, com la perca americana i el cranc de riu vermell.
Del bosc de ribera destaquem el salze blanc, el gatell, l’om i el freixe de fulla gran, que ocupa sobretot el sector del torrent més proper a l'entrada del pantà.