Einleitung
L'alzina (Quercus ilex) és un arbre de fulla perenne. Resulta inconfusible per les seves fulles dentades que presenten pèls al revers, és a dir a la part de sota, a diferència del garric (Quercus coccifera) que avui no veurem ja que és una espècie d'ambients més càlids i secs. Com totes les espècies del seu gènere (suro, roure, garric, etc.) el seu fruit és una gla.
A zones d'una certa altitud, com el lloc en ons trobem, les alzines formen uns boscos anomenats alzinars de muntanya. L'alzina és un arbre que fa molta ombra i molt poques espècies poden viure-hi a sota, per tant el sotabosc que veiem és força pobre. L'alzinar mediterrani, més propi de zones properes al litoral, és en canvi un bosc tupit on hi trobem moltes espècies de lianes.
Malgrat no ser un bosc molt divers, l'alzinar on ens trobem és un hàbitat genial per ocells com el pit-roig, la merla o l'esparver; per amfibis com el gripau comú o la salamandra i per mamífers com el teixó, l'eriçó o el ratolí de bosc.
Aquests boscos no només són interessants per les espècies que hi podem trobar, el seu aprofitament ha sigut molt important històricament ja que abans la seva llenya era molt emprada per a la pràctica del carboneig i molts dels alzinars que trobem avui en dia són rebrots dels arbres que antigament s'explotaven per fer-ne carbó.