Einleitung
L’Hospital de Cervelló és el conjunt històric-artístic més important d’Olesa. Ha marcat part de l’evolució històrica del terme i ha proporcionat un punt de trobada al peu d’una de les vies de comunicació més transitades des de l’edat mitjana. L’Hospital forma un conjunt tancat per una muralla dins la qual es troba l’edifici de l’Hospital, la torre de l’homenatge, la capella de Santa Maria de l’Anunciata i altres coberts i edificis annexes. És una obra de transició del romànic al gòtic, molt reformat als segles XVI i XVII. Es construeix després del testament de Guillem II de Cervelló i de Cervera, senyor del castell de Cervelló, amb data 2 de juny de 1262, en el que ordena que es faci un hospital al terme d’Olesa de Begues, al costat de la via pública en el lloc conegut com el Pèlag d’Olesa, on les aigües quedaven estancades al llit de la riera. Havia de tenir la missió d’atendre i curar als pobres, pelegrins, predicadors i passatgers. El declivi de l’Hospital es va iniciar en modificar les vies de comunicació principals a partir de finals del segle XVIII, passant l’antiga via romana a esdevenir un camí de bast i disminuint considerablement el nombre de pelegrins. L’obertura del nou camí Ral pel coll de l’Ordal, a la fi del segle XVIII, i la pèrdua d’una gran part de les rendes a causa de la política dels governs liberals, motivaren la fi de la seva funció a mitjan segle XIX. Cal destacar també el Barri de l’Hospital amb diferents edificis al voltant dels carrers Hospital, Puig Morer i Santa Marta.