La vall de Ca n'Aguilera

Flag

Del poble a la capçalera de la vall.

El poble de Ca n’Aguilera, també conegut com les Cases d’Aguilera, dins del terme municipal de Piera, és una entitat de població d’uns 200 habitants tranquil·la i ben arranjada. De les diferents edificacions del poble en destaca la petita església de Santa Maria de la Mercè, inaugurada l’any 1910 i restaurada al 1960, obra de l’arquitecte Francesc Berenguer, deixeble d’Antoni Gaudí, tal com mostren la successió d’arcs parabòlics de l’interior i la seva interessant façana de maó vist i maçoneria, d’inspiració modernista. La casa del costat, que es comunica amb l’església a través d’una capella lateral, és l’anomenada Casa Gran, ja que és la que origina l’entitat de població a partir del segle XV amb l’establiment d’una baronia.

El camí del Xucla va pujant per la banda del bosc de Can Martí en una successió de còmodes flanquejos que ens fan guanyar altura sense haver de patir massa pels pulmons. Es passa per la font del Xucla, una font de clot intermitent que, en èpoques de bona pluja, és ben bé el naixement del torrent que alimenta. Arribem a la carena de Roques Blanques i a un dels seus discrets cims conegut amb el curiós nom de Fembra Morta.

A partir d’aquí el camí torna a baixar, aquesta vegada seguint la vall de la riera de Ca n’Aguilera, que es va estrenyent a mesura que es perd altitud. Veurem uns curiosos pins literalment coberts per l’heura i arribarem a la font d’en Sala, indret ombrívol i humit que, conjuntament amb la riera, ens ofereix la possibilitat de copsar-hi espècies pròpies d’aquests hàbitats subhumits però de clima típicament mediterrani. En episodis de pluja abundant, aquest indret ofereix una bella estampa, ja que s’hi forma un bonic salt d’aigua i una interessant bassa on hi reneix la biodiversitat. Finalment es tanca el cercle allà on conflueixen les dues valls que s’han seguit, tant de pujada com de baixada, per tornar al poble de Ca n’Aguilera.