Introduction
Del poble a la capçalera de la vall.
Aquest itinerari surt del poble de Ca n’Aguilera, també conegut com les Cases d’Aguilera, per enfilar muntanya amunt pel camí del Xucla fins a la carena de la capçalera de la vall. Tornarem al poble tot seguint la vall de la riera de Ca n’Aguilera, un petit sistema fluvial intermitent però que en èpoques de pluja abundant reviscola i és capaç mostrar la seva millor cara.
We recommend the Local Natura App to do this route. Download it for free here:
Apple store Google Play-
TypologyAnti-clockwise circular
-
DifficultyMedian
-
Duration3 hours
-
Slope270.00 meters
-
Distance10.18 km
-
ThemeFlora and faunaEnvironment
-
ActivityBy footBy bike
-
Rating
Slope graph
Description
Del poble a la capçalera de la vall.
El poble de Ca n’Aguilera, també conegut com les Cases d’Aguilera, dins del terme municipal de Piera, és una entitat de població d’uns 200 habitants tranquil·la i ben arranjada. De les diferents edificacions del poble en destaca la petita església de Santa Maria de la Mercè, inaugurada l’any 1910 i restaurada al 1960, obra de l’arquitecte Francesc Berenguer, deixeble d’Antoni Gaudí, tal com mostren la successió d’arcs parabòlics de l’interior i la seva interessant façana de maó vist i maçoneria, d’inspiració modernista. La casa del costat, que es comunica amb l’església a través d’una capella lateral, és l’anomenada Casa Gran, ja que és la que origina l’entitat de població a partir del segle XV amb l’establiment d’una baronia.
El camí del Xucla va pujant per la banda del bosc de Can Martí en una successió de còmodes flanquejos que ens fan guanyar altura sense haver de patir massa pels pulmons. Es passa per la font del Xucla, una font de clot intermitent que, en èpoques de bona pluja, és ben bé el naixement del torrent que alimenta. Arribem a la carena de Roques Blanques i a un dels seus discrets cims conegut amb el curiós nom de Fembra Morta.
A partir d’aquí el camí torna a baixar, aquesta vegada seguint la vall de la riera de Ca n’Aguilera, que es va estrenyent a mesura que es perd altitud. Veurem uns curiosos pins literalment coberts per l’heura i arribarem a la font d’en Sala, indret ombrívol i humit que, conjuntament amb la riera, ens ofereix la possibilitat de copsar-hi espècies pròpies d’aquests hàbitats subhumits però de clima típicament mediterrani. En episodis de pluja abundant, aquest indret ofereix una bella estampa, ja que s’hi forma un bonic salt d’aigua i una interessant bassa on hi reneix la biodiversitat. Finalment es tanca el cercle allà on conflueixen les dues valls que s’han seguit, tant de pujada com de baixada, per tornar al poble de Ca n’Aguilera.
Tips
TRAÇAT
- És un itinerari de traçat molt còmode, gairebé sempre per camí carreter i pista de terra, de llargada mitjana. El primer tram de l'itinerari cal pujar uns 300 metres de desnivell, però es pugen amb molt de flanqueig i esglaonadament.
- El primer i últim tram de l'itinerari, que es fa tant a l'anar com al tornar, el camí és el mateix llit de la riera. Normalment hi baixa poca o gens d'aigua, però, no obstant això, caldrà anar en compte en èpoques de fortes pluges.
AIGUA
- Si no és època de gran sequera, pot ser que trobem aigua a les fonts del Xucla, d'en Peret, de la Teula i d'en Sala. Les dues primeres al primer tram de l'itinerari i les altres dues ja al camí avançat de tornada. Les dues primeres, són fonts de clot, és a dir, l'aigua surt per surgència formant una basseta. Si veieu que hi ha aigua estancada i que no es renova, absteniu-vos de veure'n.
PRECAUCIONS
- El lloc indicat per deixar-hi el cotxe, a l'inici de l'itinerari, coincideix amb el llit natural de la riera de Ca n'Aguilera. Tot i que baixa seca gran part de l'any, en èpoques de possibles revingudes deixeu el cotxe a algun dels carrers del poble vigilant de no obstaculitzar el pas de les persones i altres vehicles.
MATERIAL
- Si us agrada veure ocells, porteu prismàtics. També és molt recomanable una guia per poder detectar la flora.
ruta 13 feta amb natura local! ens ha agradat!!! una mica de pujada ,però camins macos y amples agradables per caminar,la darrera font,molt maca,un paratge ple de tardor! està com mitjana,però es de bon fer!