Vegetació de secà

Fixem-nos en la vegetació que trobem en els marges: fulles petites, dures, punxoses i replegades en molts casos, recobertes de ceres, pèls i colors més aviat foscos. La vegetació ens parla de llargues temporades de dura sequera i forta insolació: les fulles fan servir estratègies per a reduir-se a la mínima expressió i no perdre aigua.

Algunes espècies representatives en aquest punt són el romaní i el pi blanc, totes dues amb propietats medicinals en les essències que acumulen. Les essències les protegeixen per tal que els herbívors no se les mengin i nosaltres les podem aprofitar, per exemple, per agafar unes quantes fulles de pi i romaní i fer-nos una infusió per guarir-nos d’un refredat.