Einleitung
Al mig de la zona d’horts del torrent del Comú, hi trobem aquesta emblemàtica font molt estimada pels ullastrellencs. Aquí és on antigament hi havia el safareig on baixaven a rentar la roba les dones d’Ullastrell, però també on es recollia l’aigua per al consum humà de les cases, abans que arribés l’aigua corrent al poble, primer a les fonts públiques i ja més modernament a les cases.
La fesomia general de l’indret, tant del mur protector de la font com de la casa del dipòsit, a base de maons, és ja del segle XX. L’indret no ha de deixat de ser mai freqüentat, sobretot a l’estiu, quan la calor s’intensifica, ja que ofereix ombra i benestar.
Un dels arbres que ofereix ombra quan toca, és l’om solitari que presideix el lloc, arbre que fa gràcia trobar, ja que venim d’un procés de dràstica disminució d’exemplars arreu del país a causa de la infecció de la grafiosi. Com que és caducifoli, a la tardor perd la fulla deixant passar el sol, però, en canvi, a l’estiu, una espessa massa de branques i fulles ens ofereix l’ombra tan desitjada.