Einleitung
Quan el pagès havia d’anar al camp, feia jornades complertes de sol a sol. Necessitava un lloc on guardar les eines, el menjar o tanmateix per aixoplugar-se de la pluja, del sol, fent una becaina o per quedar-se a dormir si calia. Solien ser barraques llunyanes de casa, prop les vinyes o els forns de calç o a zones de pastura del ramat.
Vigents fins al segle XIX fins a l’arribada de la fil·loxera, cap a inicis del segle XX, a molt estirar, es van anar deixant. La plaga i el canvi d’activitat agrícola van anar afavorint l’abandó del camp i en conseqüència l’ús de les barraques.
Si entreu als camps de la vostra dreta, en trobareu una altra en bon estat de conservació, de planta circular, aèria, amb una llinda plana formant la porta i amb dos paravents laterals amb banc adossat.
Al costat del camí hi resta algun marge de pedra. La resta de marges queden amagats pels arbusts. Servien per fer les feixes o terrasses estretes on s’hi plantava la vinya.