Einleitung
Som al collet de Sant Joan i entrarem a l'obaga del serrat Rodó, on domina el bosc de pi roig o rojalets (Pinus sylvestris), nom donat pel color de les escorces vermelloses a les parts més joves del tronc. És un pi molt sensible a l'eruga processionària, plaga especialment forta els anys 2015 i 2016 a causa d'un hivern suau i amb poques pluges. Aquest tipus de bosc predomina en aquesta muntanya mitjana, a les obagues i als solells, als sòls calcaris i també silícics.
Els pins rojos principalment són utilitzats per la qualitat de la seva fusta; és per això que, per mantenir un bon tronc, es tallen les branques -de les quals, antigament, se'n feien feixines pels forns i les llars o també per alimentar les cabres. A més, els brots joves tenen propietats balsàmiques.
En funció de l'orientació i la humitat, els rojalets s'alternen amb heures i caducifolis, com ara els roures martinencs, els aurons blancs i les blades de bonics colors tardorals. Als solells, en canvi, aquests pins es combinen amb l'alzina, que pot arribar a ser dominant. D'altra banda, en algunes zones s'identifica clarament que la seva plantació respon a una necessitat forestal i, en canvi, en altres espais es troben clapes amb només esbarzers i boixos. Pel que fa al sotabosc, aquest és força net i esclarissat gràcies a la pressió de la pastura, fet que afavoreix l'abundància de bolets, com ara rovellons, llengües de bou, llenegues negres o blanques, i carlets.