Einleitung
Bonic camí que, pels murs que anem trobant tant per sobre com per sota, fan pensar que havia de ser transitat temps enrere. Aquests murs ombrívols i humits serveixen com a suport de les falgueretes que dèiem en començar la ruta: el polipodi (foto) i la falzia negra. La humitat del lloc es fa evident en l'abundància de molsa. Les heures encatifen el terra com ho veiem abans en l'ombrívola avellanosa. Aquí, com abans, apareixen els avellaners, els freixes i trèmols, però ara s'afegeixen els bedolls i en algun raconet, fins i tot el faig.
De tant en tant, finestres ens deixen veure el riu, els prats i fins i tot la casa de Ca n'Huguet i el Serradell. Al seu darrere el puig de les Agudes (1976 m) i els Pirineus entre el Bastiments i el Costabona al fons.
El polipodi o herba pigotera, té una arrel d'on van sortint les fulles: es diu rizoma. Té un gust dolç que recorda el de la regalèssia. Tradicionalment s'ha fet servir com a laxant a causa del seu contingut d'un glucòsid anomenat licopodina.