Einleitung
En aquest tram, a banda i banda del camí, hi anem veient alzines. Al massís del Montgrí, tot i que no es pot parlar d’alzinars com a tals, trobem petites extensions de restes d’alzinar com aquest, generalment d’arbres poc desenvolupats, semblant a les carrasques d’altres zones del país. Els incendis, els sòls poc profunds del massís i la forta presió que han patit (carboneig, llenya) n’han dificultat sempre la seva veritable evolució. Hi veiem l’azina carrasca (Quercus ilex) i, molt esporàdicament, algun peu d’alzina surera (Qercus suber).
És en aquests alzinars on sol rondar amb més facilitat el porc senglar (Sus scrofa), l’animal salvatge més gros del massís. És un animal molt adaptable a ambients diferents. De tant en tant, voltant per aquests rodals, podem veure algun bassal i ,a prop, alguna alzina o un pi tacats de fang, degut a que després d’un bon bany es rasquen i netegen a la part baixa dels troncs deixant-los ben marcats.