Menhir de la Casa Cremada I

Gran bloc de gneis en forma d'estela i de 2,4 metres d'alçada. La pedra presenta una beta blanca de quars a la part superior que el caracteritza i els cantells retocats d'antic per tal de donar-li la forma desitjada.

Va ser descobert el 1996 pels rosincs Carles Pàramo i Esteve Martínez, sent revisat i excavat per experts que en van determinar el possible origen prehistòric.

L'orientació del menhir és nord-sud i és exacta perquè durant l'excavació es va trobar el forat original on anava implantat i les pedres o fillols que el marcaven. Per tant, es va poder recuperar l'orientació primitiva i el lloc on s'observa actualment és on el van situar els seus constructors en algun moment entre el quart i el tercer mil·lenni aC.