Einleitung
A la costa de Sant Pere, el relleu en fort pendent ha permès que la roureda es pugui manifestar. És una de les clapes importants de roures que hi ha aquí al Batlliu, com a sota Castellviny.
Som doncs a la muntanya mitjana, al país dels roures, domina el roure martinenc (Quercus pubescens), però val a dir que tots els roures s'hibriden molt entre ells i que sovint costa de diferenciar una espècia d'una altra. La roureda original va estar molt castigada, i el que veiem ara és un bosc jove en regeneració. Per això hi ha molts arbres propers, la majoria petits i prims.
Antigament es tallaven els arbres, obligats així a rebrotar, per obtenir fusta i carbó. Els carboners vivien d'això i passaven llargues temporades al bosc, vigilant nit i dia que a la carbonera (pila de llenya tapada amb terra) la fusta no es cremés. El carbó es carregava als "sarrions" de 60 kg que portaven els matxos i es baixava a Sort.
Trobem aurons blancs (Acer campestre) i negres (Acer monspessulanum) que esquitxen la roureda i aporten boniques notes de color a la tardor.