001

Ens trobem en una corba del camí, del que queda d’un antic camí empedrat o camí de ferradura, camins que comunicaven poblacions i masies importants per on transitaven animals, persones i carros. Aquests camins s’empedraven per a facilitar el pas dels animals i evitar l’erosió, si us aneu fixant, la roca mare ja fa molts anys que ha aflorat en la major part del camí, i l’erosió, sobretot de l’aigua damunt del material calcari, fa el camí incòmode de transitar, sobretot si l’estem recorrent en bicicleta. En aquest punt trobem uns espectaculars garrofers (Ceratonia síliqua), cultiu tradicional de la zona, un cultiu que va substituir els antics conreus de vinya després de la fil·loxera, de què principalment se n’obté el fruit, la garrofa, negra i dolça quan és madura, que es fa servir tant per alimentació animal com farines per a ús humà. El més preuat és la llavor o garrofí de la que se n’extreu una goma de moltíssima qualitat alimentària que fa la funció d’espessidor i estabilitzant en la indústria alimentària, conegut com a E-410.