Einleitung
Fa estona ens envolta aquesta pineda de pi blanc esquitxada d'alguna alzina, testimoni del bosc anterior. A les clarianes apareixen amb més força les plantes arbustives.
Entre aquests arbusts podem diferenciar per exemple el cirerer d'arboç (Arbutus unedo) (foto) que és conegut pels seus fruits dolços amb els quals es fa confitura i fins i tot es fermenten i se'n fa licor.
Però els veritables representants dels arbusts mediterranis són aquells que desprenen fragàncies: les plantes aromàtiques. En aquest bosc podrem trobar el per tots conegut: el romaní (Rosmarinus officinalis) que sempre és una planta amb força usos medicinals i típic condiment de la cuina mediterrània i una planta ornamental, ja que és de fàcil cultiu.
Una altra planta que segurament també trobarem és l'espígol (Lavandula sp.) que s'utilitza tant per obtenir essències aromatitzants per la cuina com per a productes de cosmètica i perfumeria. Per reconèixer-la de manera fàcil hem d'observar les seves flors d'un color lilós a l'extrem de les diverses tiges que no són arrodonides sinó que són quadrangulars.