Einleitung
El que ara és la Serra de Montsant, era una antiga conca què es va anar omplint de sediments durant el Terciari, mentre l’orogènesi alpina anava aixecant els Pirineus al nord i la serralada Prelitoral al sud i sud-est. Aquesta conca estava ocupada pel mar, però a les seves vores s’hi dipositaven sediments arrossegats per rius que provenien dels relleus que s’estaven formant. El Montsant era el centre d’un ventall al·luvial on s’hi dipositaven centenars de metres de materials grollers, que posteriorment es transformen en conglomerats. La muntanya de Montsant, a diferència d´altres, no està formada per la tectònica sinó per l’erosió diferencial entre roques dures (conglomerats) i roques més toves (argiles i gresos). La seves formes capritxoses, són el resultat de l’acció de l’aigua sobre els conglomerats, que s’infiltra a través d’una xarxa espessa de fractures i dona lloc a les formes típiques arrodonides.